Anónim catalá

Amb Xosé Neira Vilas

Xosé Neira Vilas és, possiblement, ja no el millor prosista gallec, sinó un dels millors de tot I'Estat espanyol. Com el lector de CANIGÓ sap, l'he retrobat recentment i li he fet aquesta entrevista.

- Qué prepares?
- Treballo actualment en el llibre «Castelao en Cuba». Castelao va ser aquí, a Cuba, entre el novembre del 38 i febrer de¡ 39. Va venir en missió cultural de la República. Va recórrer tota la lila donant mítings, parlant de la lluita deis pobles espanyols contra el feixisme. Eis actes eren organitzats per la Casa de la Cultura, la qual feia paral4elament recaptacions per ajudar la República, sobretot eis nens desemparats, orfes. La xifra va atényer els 30 mil pesos (1 pes cubá és igual a 1 dólar USA). Tota I'activitat política de Castelao, literária, plástica, es recuil en aquest ¡libre, així com testimonis de personalitats diverses, alguns publicats aleshores, i d'altres de persones vives que el varen conéixer 1 el tractaren. El ¡libre s'editará a Edicios do-Castro d'A Cruña.

- Altres projectes?
- Una novel-la, I'acció de la qual transcorre a Buenos Aires. Unes «Memóries del Capitán Maravilla», un personatge de carn i ossos, un gallec que resideix a I'Havana i que té 81 anys. El¡ ja apareix en el meu ¡libre d'enquestes «Galegos no golfo de Mexico». Aquest home va ser cuiner de Mussolini, ajudant del rei Alfonso XIII, i va servir la taula del tristament célebre capitá general Valeriano Weyler. També projecto un llibrebreu sobre «Rosalía de Castro i eis gallecs de Cuba». En fi, no m'agrada de parlar massa de projectes, no sigui que després es quedin en simples idees i no puguin ser realitzats. Tots eis meus projectes són de llibres en gallec.

- Per qué ets a Cuba? A Galicia fas falta...
- Em penso que són perfectament compatibles el meu compromís amb Galicia, la meva vocació com a escriptor gallec i la meva radicació a Cuba. Visc aquí desde 1961, gairebé des del triomf de la Revolució. Ha estat i és una experiéncia humana meravellosa, el fet de participar en aquest procés; en el procés d'ascensió d'un poble. Amb totes les incomoditats (que no són tantes), amb tots eis riscs (que sí que ho són, car I'enemic és molt poderós), I'experiéncia és per a mi molt valuosa: Dec molt a' la Revolució Cubana,, a la meva formació com a home d'aquest temps. La meva aportació és modesta, peró el fet de ser aquí, vivint quotidianament aquest procés, té per a mi un enorme valor. Aixó no exclou que visqui «sempre en Galicia». Visc i escric en gallec tots eis dies. La confluencia d'aquests dos amors és fácil de com-, prendre, i está avalada, reforgada, pel fet d'un segle d'emigració gallega a Cuba. Galicia está aquí present en tot, en variadíssims aspectes de la cultura cubana, des de la cuina fins a la literatura popular, des de paraules incorporades a la parla de Cuba fins a les variadíssimes accepcions de la paraula «gallego». Aquí es cantá per primer cop I'Himne Gallec. Aquí va néixer l'Académia Gallega. Aquí es publicaren més de seixanta revistes i setmanaris gallecs, etc.

- Qué opines de la Revolució cubana?
- Es un procés d'enorme significació humanística; que té un líder excepcional: Fidel Castro; que és un exemple viu per als pobles d'Iberoamérica i del món; que és el primer cop que una zona del nostre món hispánic es posa al día amb la história universal (els pobles hispánica sempre varen anar al darrere). Aixó no ha estat degudament valorat encara. La solidaritat amb Cuba, parcella important d'aquest món, no ha tingut encara I'expressió que mereix per part deis pobles germans de cultura i d'esperit, de ¡lengua i de tradició.

- Com arribes a la literatura?
- La meva formació cultural és autodidacta, sóc un emigrant económic. A Buenos Aires, on vaig viure des deis meus 20 als meus 32 anys, vaig tractar d'apropiar-me d'una cultura per totes les vies possibles, al temps que em guanyava la vida en diferents oficis (des de forner fins a venedor de fusta). Vaig estudiar comerg i una mica de música, tres anys de periodisme, peró continuo essent autodidacta. En realitat tots els escriptors ho som. Ningú no ensenya a escriure més enllá de les pures formalitats de ¡'idioma i de la «remachacada» preceptiva. He Ilegit (i llegeixo) de tot. A tots. Llegia tot el que em queia a les mans. No puc parlar, en rigor, de mestres. Es una barreja d'influéncies (són inevitables; el Ilop está fet de corders assimilats). Influ'iren eis contistes hispanoamericans, eis novel-listes francesos, russos, argentins. Jo qué sé. Una gran barreja, Ricard.

- Com et guanyes la vida?
- Sóc funcionar¡ de la Direcció de Relacions Internacionals del Ministeri de la Indústria Básica; dirigeixo la secció gallega de I'Institut de Literatura i Lingüística de l'Académia de Ciéncies de Cuba. Faig periodisme ]iterar¡, a estones. 1 escric els meus llibres gallecs.

- Parla'm de les relacions entre Gálícia i Catalunya...
- Són molt importants i haurien d'intensificar-se. A Buenos Aires animávem una <Galeuzca» (Galicia, Euskadi, Catalunya) i estava molt en contacte amb eis prups culturais catalans. Vaig aprendre diversos aspectes de la cultura catalana, em vaig familiaritzar una mica amb la seva ¡lengua, vaig comprendre, o crec que vaig comprendre, ('ánima catalana. Crec que la relació ha de ser més estreta. Han de promoure's intercanvis d'escriptors i artistes, han de divulgar-se eis ¡libres mútuament, i a les pubiicacions gallegues s'han d'ocupar més deis temes catalans i viceversa. La iniciativa de Díaz Pardo d'obrir una Galeria Sargadelos a Barcelona contribueix al fet que se'ns conegui una mica més.

- Cuba és terra de grans escriptórs. Quins t'han estat útils?
- De Cuba m'interessa fonamentalment com a escriptor, Alejo Carpentier. L'he conegut i tractat una mica i era un home realment exemplar, en més d'un sentit. La seva obra és realment singular. El seu estil, la seva pregonesa, el seu domini del tema americá i, sobretot, caribenc, és únic. Per suposat, m'interessa molt la poesia de Nicolás Guillén. Carpentier i Guillén són dos figures universais que honoren Cuba i les lletres hispanoamericanes.

- Qui coneixes de Catalunya?
- De Catalunya admiro, sobretot, Salvador Espriu. Conec part de la seva obra (incloent-hi eis poemes que cantá Raimon) i vaig tenir correspondéncia amb el¡ durant alguns anys. El¡ coneix forga la literatura gallega. L'any 34 ja va llegir «Os dous de sempre» de Castelao.

- Parla'm deis «teus» escriptors gallecs...
- Deis escriptors gallecs anteriors a la meva generació, m'interessen, sobretot, Castelao, Eduardo Blanco Amor i Rafael Dieste. De Castelao m'interessa principalment el seu ¡libre polític «Sempre en Galiza» (de ficció prefereixo la seva novelaeta «Un ollo de vidro» i naturalment la majoria de <Cousas»). Blanco Amor és un novelaista tardiu. «A Esmorga» es publica quan el¡ ja tenia uns seixanta anys. Després publicá «Rente ao lonxe», i entre una i altra, magnífics contes. En totes elles recrea el món suburbá del seu Orense nadiu en un ¡¡enguatge molt ric i apropiat. Molt breu és ¡'obra de Rafael Dieste. Ens deixá un feix de contes en eis quals desplega una vertadera mestria en aquest dificil génere. El ¡libre es titula «Dos arquivos do trasno». És de 1926, i el seu estil, la seva grácia, la seva sonoritat s'insereixen entre el milloret deis nostres dies. Valuosa és també la seva comédia «A fiestra valdeira». Aquestes preferéncies meves no són excloents ni molt menys. Tinc molt present el barroquisme rural d'Otero Pedraio, la magia espurnejant d'Alvaro Cunqueiro, la precisió científica a base d'un Ilenguatge popular de García Sabell.

- Parla'm del teu llibre «Galegos no golfo de Mexico»...
- Es tracta d'un reportatge de gairebé 300 planes que és el resultat de dos anys de treball entrevistant velis emigrante gallecs que des deis anys vint i encara abans, es venien dedicant a la pesca en el Golfo. Són eis mestres de pesca d'una nova generació de pescadors cubans. És un testimoni viu, ple d'aventura, de ciclons i naufragis, de lluita contra I'explotació deis armadors, de lluites sindicais i polítiques. Es com fer un tall a la história de Cuba en eis seus últims 60 anys. El ¡libre es va publicar a Galicia I'any 1980 (Edicios do Castro) i sortirá aquí, a Cuba, dintre d'uns mesos, en castellá. Es projecta de fer-ne un documental cinematográf¡c.

- Ets conscient que el teu libre «Memorias de un neno labrego» pot arribar a ser el «Platero y yo» de la segona meitat del segle XX? Per qué aquest gran éxit?
- Ediciós do Castro (editorial que, com ja saps, la dirigeix aquest home, aquest gallec excepcional que és Isaac Díaz Pardo) acaba de publicar la desena édició d'aquesta novelaa. Les edicions deis últims anys són de 10.000 exemplars cada una. Si afegim la inclusió del ¡libre en una trilogia publicada per Akal a Madrid, en realitat ja porta dotze edicions en gallec, a més de dos edicions en castellá, una a Madrid i una altra a l'Havana (aquesta de 20.000 exemplars). També es publicá en portugués, ¡ ha estat traduit al búlgar, al rus, al xinés, a l'italiá, al txec. A la Universitat de Roma es presentá una tesi de ¡licenciatura a la facultat de Magisteri sobre aquest ¡libre. Per a mi resulta curiós tot aquest éxit, perqué és un ¡libre la primera edició del qual és de 1961, per tant té només 20 anys. 1 ja saps la poca.promoció que té la literatura gallega. Es el meu primer ¡libre de prosa i la primera edició es féu a Buenos Aires on el vaig escriure.

- Has fet literatura per a nens?
- Vaig escriure algunes coses per a nens: «Cartas a Lelo», «Espantallo amigo» (aquest ha estat tradu'it al castellá i al catalá i publicat a Barcelona per La Galera, en ambdues versions), «A marela Taravela», «O caballiño de luxo». Aquesta parcel-la del meu treball brota, sens dubte, de la influéncia de la meva dona Anisia Miranda, escriptora cubana dedicada per sencer a escriure per a nens. Ella ha publicat diversos llibres per a nens i actualment es cap de redacció de la revista «Zunzún». Estic d'acord amb eis escriptors txecs que sostenen que cap autor acaba d'arrodonir la seva obra si no escriu alguna cosa per a nens.

Xosé, t'esperem a Galícia i a Catalunya.

RICARD SALVAT